El lloc de Beranui apareix documentat per primera vegada l'any 871. Ja en la baixa edat mitjana apareix dins la jurisdicció del priorat de Santa Maria d'Ovarra, que a la seva vegada depenia del monestir de Sant Victorià.

Durant molts anys el temple ha estat en estat de runa, doncs quan en època gòtica tardana  es va derruir l'absis romànic per construir l'actual poligonal, també es va eliminar l'arc de l'absis. Això va provocar un deteriorament en l'estabilitat de la volta, que va acabar ensorrant-se amb el pas dels segles. L'any 2005 es va començar a restaurar el temple.

El temple té una sola nau, a la que es van afegir dues capelles laterals i una sagristia. També es va construir una rectoria, ocultant parcialment els murs nord i oest del temple. Degut al seu mal estat de conservació es va decidir enderrocar durant la darrera restauració, deixant només en peu la façana sud, on destaca la porta d'accés feta amb un arc de mig punt de grans dovelles.

La porta d'accés es troba en el mur sud. Està formada per un arc de mig punt adovellat i resseguit per una motllura que fa de guardapols. Està protegida per un porxo de factura moderna.

L'element romànic més interessant és la torre de campanar, adossada al mur sud de l'església. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. Està decorat amb lesenes cantoneres.

El nivell superior és el més vistós, gràcies a les seves finestres geminades amb una columna que té el capitell de forma troncopiramidal.

En el nivell intermig s'obren quatre grans finestres de mig punt.